volta

Tenia una coberta de dues vessants i amb volta de maó pla en els xamfrans.

Les columnes que connecten directament amb la volta dels 30 m d’alçària de la nau principal o del deambulatori de l’absis són de dos diàmetres i tipus segons el pes que suporten: la primera, de base inferior quadrada i diàmetre de 52,5 cm (3/12 parts de 210 cm), i l’altra, de base en forma de pentàgon també de costat de 52,5 cm i un diàmetre lleugerament superior als 70 cm (4/12 de 210 cm).

L’arbre complet d’aquestes columnes de la nau lateral parteix d’un cercle a la part inferior, que es converteix en un quadrat i després en un rectangle, el qual és el suport de quatre columnes quadrades que arribaran a la volta convertides en quasi un cercle.

Només es conserva una sola fotografia de l’experiment de la primera maqueta, de la qual podem deduir que només treballava amb la meitat de les voltes centrals, ja que fixava l’eix de les cúpules centrals mitjançant un cable vertical tensat que li permetia treballar amb la meitat de la maqueta (figura 7).

Les dues columnes arriben a les voltes havent transformat el quadrat i el pentàgon en el cercle.

La més senzilla d’aquestes columnes d’enllaç és la de la nau lateral, de 7,50 m d’alçària, que recull quatre columnes quadrades iguals de suport de voltes i cobertes (figures 20 i 21).

A la nau central, al creuer i a l’absis hi ha tres columnes més d’enllaç que connecten les columnes de suport de les voltes amb els nusos de les columnes inferiors del temple.

FIGURA 19. Columnes i voltes del damunt de la cantoria de la nau lateral (dibuix informàtic).

Gaudí en fa un ús magistral quan a la Sagrada Família usa paraboloides hiperbòlics de grans dimensions per enllaçar els hiperboloides de les voltes i per resoldre les cobertes, alhora que usa models minúsculs de la mateixa superfície per a resoldre l’entrega de les columnes al terra i detalls de les voltes.

FIGURA 29. Fotografia del model original de les voltes de la nau lateral.

FIGURA 28. Vista de les voltes de la nau principal.