ExtractCIT

a la revista

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

xantina

nom femení
Terminologicitat: 0




Revista de la Societat Catalana de Química (2000)
Freqüència: 2

La guanina, així com altres purines com són la hipoxantina, la xantina i la diaminopurina, es produeix en reaccions que són variacions de l’anterior.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1968)
Freqüència: 17

La xantindeshidrogenasa hepàtica —catalitzador de la deshidrogenació d'ambdues bases púriques que mena a l'àcid úric— és un enzim que existeix en el fetge animal en quantitats substancials, bé que no actua en forma quantitativament indiscriminada: nosaltres hem pogut comprovar «in vitro» que experimenta una ben acusada inhibició de la seva activitat quan la concentració de substrat present —xantina o hipoxantina— sobrepassa un cert límit.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1968)
Freqüència: 17

Treballant amb homogenats hepàtics de pollastres i de porc, o bé amb preparats de l'enzim parcialment purificats per precipitació fraccionada amb sulfat amònic —i també amb leucòcits de cavall—, i emprant xantina com a substrat, hom comprova que l'activitat de la deshidrogenasa present —mesurada establint els µM d'úric produïts per ntinut i per mil·lilitre de preparat enzimàtic o d'homogenat— minva ostensiblement sempre que la quantitat de substrat present sobrepassa la concentració d'1 × 10-4 M.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1968)
Freqüència: 17

La majoria de les nostres experiències han estat realitzades incubant durant temps creixents barreges d'homogenat hepàtic o de preparat enzimàtic purificat amb xantina addicionada, i en presència de blau de metilè —acció deshidrogenàsica— com a transportador electrònic.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1990)
Freqüència: 17

Si aquest fenomen d'inhibició per excés de substrat permet de fer una extrapolació per a tractar d'interpretar allò que deu succeir en el fetge d'un animal enter, el nivell hepàtic de xantina del qual és normalment superior a 1 × 10-4 M. (segons determinacions pròpies, el contingut mitjà de xantina en el fetge de pollastre és de 3 × 10-4 M.; en el de porc ésd'1,5 × 10-3 M.; en el de rata és de 2 × 10-3 M.; en el de conill d'Índies, de 3,3 × 10-3 M.; i en l'humà, de 2 × 10-3 M.), la producció d'àcid úric seria regulada —limitada— per la mateixa concentració de substrat que actuaria autoinhibint parcialment l'activitat enzimàtica de la xantindeshidrogenasa.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1968)
Freqüència: 17

Malgrat que han estat publicats experiments d'injecció repetida de xantina intraperitoneal a rates, i que hom afirma haver aconseguit d'augmentar el nivell de xantindeshidrogenasa del fetge —inducció enzimàtica?—, no ha estat comprovada cap variació d'activitat deshidrogenàsica en experimentar amb pollets injectats amb xantina, hipoxantina, guanina, adenosina o guanosina.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1968)
Freqüència: 17

La copresència d'ambdues purines —hipoxantina i xantina— en una incubació d'homogenat hepàtic provoca mútues influències inhibidores de la uricogènesi.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1968)
Freqüència: 17

És ben sabut que en els animals de catabolisme nitrogenat ureotèlic, els precursors immediats de la bioproducció d'àcid úric són la hipoxantina i la xantina, purines que per l'acció catalítica de la xantindeshidrogenasa del fetge experimenten la corresponent deshidrogenació:

 

IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal

2022

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons