xantindeshidrogenasa

La bioformació d'àcid úric, que en els animals superiors té lloc principalment en el fetge per l'acció enzimàtica de la xantindeshidrogenasa hepàtica, constitueix un capítol del metabolisme nitrogenat la importància intrínseca del qual ha centrat l'atenció de molts investigadors.

És ben sabut que en els animals de catabolisme nitrogenat ureotèlic, els precursors immediats de la bioproducció d'àcid úric són la hipoxantina i la xantina, purines que per l'acció catalítica de la xantindeshidrogenasa del fetge experimenten la corresponent deshidrogenació:

La xantindeshidrogenasa hepàtica —catalitzador de la deshidrogenació d'ambdues bases púriques que mena a l'àcid úric— és un enzim que existeix en el fetge animal en quantitats substancials, bé que no actua en forma quantitativament indiscriminada: nosaltres hem pogut comprovar «in vitro» que experimenta una ben acusada inhibició de la seva activitat quan la concentració de substrat present —xantina o hipoxantina— sobrepassa un cert límit.

Si aquest fenomen d'inhibició per excés de substrat permet de fer una extrapolació per a tractar d'interpretar allò que deu succeir en el fetge d'un animal enter, el nivell hepàtic de xantina del qual és normalment superior a 1 × 10^-4 M. (segons determinacions pròpies, el contingut mitjà de xantina en el fetge de pollastre és de 3 × 10^-4 M.; en el de porc ésd'1,5 × 10^-3 M.; en el de rata és de 2 × 10^-3 M.; en el de conill d'Índies, de 3,3 × 10^-3 M.; i en l'humà, de 2 × 10^-3 M.), la producció d'àcid úric seria regulada —limitada— per la mateixa concentració de substrat que actuaria autoinhibint parcialment l'activitat enzimàtica de la xantindeshidrogenasa.

Malgrat que han estat publicats experiments d'injecció repetida de xantina intraperitoneal a rates, i que hom afirma haver aconseguit d'augmentar el nivell de xantindeshidrogenasa del fetge —inducció enzimàtica?—, no ha estat comprovada cap variació d'activitat deshidrogenàsica en experimentar amb pollets injectats amb xantina, hipoxantina, guanina, adenosina o guanosina.

Aquests resultats —els experiments fets han estat descrits detalladament en els treballs suara esmentats— posen en relleu la importància i el paper fonamental que poden complir els sistemes enzimàtics òxidoreductors de la cadena respiratòria, tals com la làcticdeshidrogenasa i la glutàmicdeshidrogenasa, els quals, en acoblar-se anrb la xantindeshidrogenasa, provoquen una uricogènesi exacerbada.

Nosaltres observàrem la potent acció inhibidora que la seva presència exerceix «in vitro» sobre la xantindeshidrogenasa hepàtica —homogenats i preparats enzimàtics purificats—, responsable de la producció d'àcid úric.

Hem comprovat que la forta acció inhibidora de la colquicina —i de la fenilbuzatona— sobre la xantindeshidrogenasa de pollastre, també s'efectua sobre les deshidrogenases hepàtiques de mamífers: rata, conill d'Índies i porc.

Treballant amb dos fetges humans —procedents de víctimes d'accidents de tràfic—, hom ha pogut establir les influències inhibidores de la colquicina i de la fenilbutazona sobre la xantindeshidrogenasa hepàtica humana.