xeringa

Aquesta agulla estarà connectada a una xeringa que permeti afegir líquids al procés.

Un tap connectat a una xeringa i que es vagi omplint de gas (figura 1).

Es fan sis grups (total 19 alumnes), tres dels quals seguiran el procediment de recollir el gas amb una xeringa, els altres tres el recolliran sobre aigua.

Els grups que utilitzen el muntatge amb la xeringa, necessiten lubricar-la molt bé amb vaselina perquè l’èmbol es mogui amb facilitat.

Queda clar que el mètode de recollir el gas omplint una xeringa no és tan bo com semblava, malgrat que, amb el segon procediment, tampoc no es troba el percentatge que se suposa que té.

Cal tornar a agafar una proveta, fer observar als nois i noies que la sensibilitat és de 2 mL i que la xeringa també està graduada en 2 mL.

Alguns estudiants hi afegeixen, a la llista de millora del procediment: "Usar una proveta i una xeringa amb més sensibilitat".

La "pèrdua" de volum de gas atesa la solubilitat que presenta en aigua, es produeix en els dos procediments, encara que, quan es recull amb una xeringa, l’error és causat, sens dubte, per la poca facilitat que té l’èmbol de lliscar.

En la preparació dels sucs tiroides poguérem observar que les grasses i àcids grassos precipiten i, per son menor pes específic, pugen a la superficie, la qual cosa és una circumstancia aventatjosa perquè per a omplir la xeringa podem, fàcilment, submergint l'agulla fins al fons del recipient, fogir de la grassa, i no ens exposem així a una embolia ja que el líquid serveix exclussivament en nostres experiments per a la injecció intravenosa.

He procedit així: extrec 10 cm. de sang, xeringa absolutament estèril, bullida amb sèrum; l'aboco directament al tubus del centrifugador estèril, cenfrífugo, separo el sèrum i el deixo en un tubus d'assaig estèril, tapat amb cotó.

La cosa més pràctica és punxar la bufeta amb una agulla d'injeccions, un xic gruixuda i aspirar amb la xeringa, buidant-la després dins del tub indicat abans.

Preparat el gos com per a l'inscripció del dèbit dels dos ronyons i començada la gràfica, es desconecta un dels tubs comptagotes de la cànula ureteral corresponent, i s'hi enxufa una xeringa d'uns 100 c. c. de capacitat, conectada lateralment a un manòmetre de mercuri, en el qual llegirém la pressió exercida per la xeringa, que serà la mateixa a la qual es troba sotmés el líquid que omplen a l'urèter i la pelvis renal.

Llavors poso el cadàver assegut, i amb una xeringa de vidre Luer succiono per la cànula fins que no surt gens de líquid i es sent pel forat occipital una remor especial de l'aire que entra en el canal.

Corn que hi ha sempre absorció de part del líquid injectat, ens caldrà, per a sostenir uniforme la pressió, introduir-ne noves quantitats apretant l'èmbol de la xeringa.

Mentrestant s'inscriu la despesa de l'altre ronyó, i un cop es vol suspendre la distensió, es desenxufa la xeringa de la cànula ureteral, es deixa sortir per ell tot sol el líquid col·leccionat a la pelvis renal, o s'extreu amb una xeringa aspiradora, mesurant-ne el volum, i refent la continuitat de la cànula amb el tub comptagotes, es pot inscriure altra vegada el dèbit a tots dos costats.