zero absolut de temperatura

És a dir, la variació d’entropia per a qualsevol procés reversible s’anul·la en el zero absolut de temperatura.

El valor de l’entropia d’una substància pura en equilibri s’anul·la en el zero absolut de temperatura.

Així va enunciar el principi d’inaccessibilitat del zero absolut: "És impossible assolir el zero absolut de temperatura mitjançant un nombre finit d’etapes."

Aleshores, és evident que si es vol arribar al zero absolut de temperatura, el procediment per refredar el sistema ha de consistir en una sèrie d’expansions adiabàtiques i de compressions isotèrmiques, però com que les corbes adiabàtiques no es tallen entre si, és impossible arribar a l’adiabàtica d’entropia nul·la, que, com s’ha dit, coincideix amb la isoterma de temperatura absoluta nul·la.

De fet, una de les importàncies de l’enunciat de Nernst del tercer principi de la termodinàmica és per al càlcul de constants d’equilibri a partir de mesures calorimètriques, ja que per obtenir el valor de la constant a qualsevol temperatura, s’havia d’integrar la variació de l’entalpia de reacció a pressió constant (la calor de reacció) des del zero absolut de temperatura fins a la temperatura considerada, i el problema radicava en el valor de la calor de reacció al zero absolut, cosa que Nernst va resoldre postulant el valor zero amb el seu enunciat del tercer principi.

Les diferències d’entropia desapareixen en el zero absolut de temperatura per a tots els processos reversibles entre estats d’un sistema que estigui en equilibri intern.