zinc

Per exemple, el Kamut® conté entre un 30 i un 35 % més de magnesi i de zinc que altres varietats integrals.

Val a dir que aquests sistemes enzimàtics necessiten diversos minerals (cofactors metàl·lics) per funcionar correctament: seleni, magnesi, coure, manganès i zinc, principalment.

Alhora, les estructures 3D conegudes corresponen a MT de mamífers, invertebrats i bacteris que contenen exclusivament metalls divalents, zinc i/o cadmi.

Alhora, aquests agregats les fan particularment aptes per participar en la distribució i emmagatzemament de metalls essencials com el zinc i el coure i també per reaccionar amb espècies radicalàries.

Els ions zinc i cadmi es mostren com esferes més fosques i més clares respectivament.

Pel que fa a les preferències metàl·liques, les MT dels vertebrats i els invertebrats superiors s’han aïllat majoritàriament amb zinc o bé amb una barreja de zinc i coure.

Alternativament, un mètode freqüent per caracteritzar una MT consisteix en: a) síntesi i/o aïllament, b) tractament amb medi àcid fort per alliberar els metalls i obtenir la forma apoMT, i c) reconstitució de la proteïna a pH fisiològic amb zinc o amb coure.

Les limitacions d’aquesta tècnica es fan evidents quan no s’aconsegueix enregistrar un bon espectre, per exemple per la presència de quantitats elevades de tampó, o quan les diverses espècies metal·lades contenen zinc i coure, metalls de pes atòmic massa proper per poder-los distingir mitjançant ESI-MS.