|
La llengua i la literatura catalanes a les aules del segle XXI
Daniel Casals i Francesc Foguet (cur.)
Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i Universitat Autònoma de Barcelona. 2012
El llibre recull els textos derivats del I Simposi sobre l’ensenyament de la llengua catalana a la secundària i a la Universitat. Com i què hem d’ensenyar a les aules del segle XXI?, que va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans l’octubre de 2009. Després dels parlaments de benvinguda, com a primer bloc, l’obra inclou la conferència inaugural de Ramon Solsona titulada «Elogi de la gramàtica amb 24.000 apatxes». En el segon bloc es troben les ponències «Entre la legalitat i la realitat», de Jaume Aulet i Pere Martí, i «Ensenyar llengua i literatura a l’aula», d’Anton Carbonell. En el tercer bloc consten els comentaris que van exposar tres alumnes de secundària i tres més d’Universitat per a la taula rodona «Els estudiants s’expliquen».
El quart bloc correspon a la presentació de projectes i d’assaigs pràctics, i el cinquè és integrat per les intervencions escrites de la taula rodona «La didàctica de la llengua i de la literatura, avui». Finalment, apareixen transcrites les paraules de cloenda del Simposi, a cura de Montserrat Anton i Albert Jané. El volum inclou també un annex on consta la proposta elaborada per Pep Martorell, de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Rovira i Virgili, per a la creació de l’Observatori sobre l’Ensenyament de la Llengua i de la Literatura Catalanes a la Secundària i a la Universitat.
Tal com expliquen Daniel Casals i Francesc Foguet, coordinadors del simposi, en el «Pòrtic» del llibre, de les intervencions es desprèn un clam unànime a favor del que Joan Martí anomena, en la benvinguda, «un canvi de rumb» enèrgic que redreci una situació en caiguda lliure. Segons Casals i Foguet, «si no hi ha una reacció política clara, un suport institucional decidit, que aporti recursos econòmics i que dignifiqui la professió; si no hi ha una revisió a fons dels plans d’estudi, perquè la llengua i la literatura catalanes hi tinguin una importància capital [… serà molt i molt difícil que puguem millorar-lo».
|