|
«La delimitació fronterera entre les corones d’Aragó i Castella ha fornit un problema secular i ha provocat nombrosos conflictes històrics que, en alguns casos puntuals, han perdurat fins al mateix segle XIX». Així comença el llibre de Francesc Torres i Faus i Vicenç M. Rosselló, que se centra en l’estudi de la fixació, al segle XVI, dels límits dels dos reialmes a la serra del Negrete, que va afectar les terres del vescomtat de Xelva, al regne de València, i la vila castellana d’Utiel. Tot plegat es va resoldre el 18 de novembre de 1568, amb una sentència del rei Felip II a favor de la vila d’Utiel.
Una de les proves que es van presentar durant el litigi van ser tres mapes: el primer, del 1565, i els altres dos, del 1566. En la confecció del primer, hi van intervenir Jeroni Munyós, catedràtic de Matemàtiques de la Universitat de València i l’astrònom més important del segle XVI, i Miguel de Hervías, un pintor castellà. L’estudi en detall del mapa de Munyós serveix de punt de partida per a explicar com es va delimitar la frontera entre les corones d’Aragó i Castella.
|
|