L’obra de Rifé se centra en el villancet, una cançó breu o d’imitació popular, de factura obligada per a les diverses festivitats religioses del cicle litúrgic: Nadal, Corpus, la Verge i els sants. L’interès de l’estudi dels villancets d’Emmanuel Gònima radica, segons l’autor, «en el fet que cronològicament va viure i treballar en un període que és considerat de transició entre el Barroc i el Preclassicisme» i, en aquestes èpoques, «els estudis musicològics presenten un buit» a Catalunya. L’estudi d’aquesta forma musical, doncs, aporta llum als llindars entre la música del darrer Barroc i l’estil galant en el context català del segle XVIII. Els villancets van aparèixer en un moment en què el poble esdevenia un nou element sociològic a tenir en compte a l’hora de marcar les línies de moda i estètica musicals, que fins aleshores estava reservat a la monarquia, les classes aristocràtiques o l’església. L’església connectava amb la sensibilitat popular i burgesa i, en aquella època, l’espectacle musical ―ni que fos dins d’un marc religiós― atreia tant creients com no creients. Les tasques litúrgiques del prevere l’obligaven a compondre els villancets en un període de temps limitat i és interessant destacar que, malgrat que no presentaven la factura d’una obra consagrada, són una mostra de la frescor i l’economia de mitjans amb què es construïa. De fet, el villancet estava escrit normalment segons les possibilitats tímbriques ―veus i instruments― de què disposava el mestre de capella. És en tot aquest entramat que se circumscriuen els villancets d’Emmanuel Gònima. L’obra de Jordi Rifé està formada per tres volums: el primer és, pròpiament, un estudi dels villancets d’Emmanuel Gònima, mentre que el segon volum i el tercer són la transcripció integral dels villancets. En el primer volum es tracten aspectes generals dels villancets, se’n constaten els elements sense entrar en el terreny de la interpretació i es fa ús dels recursos estadístics. Tot seguit, s’analitzen i es descriuen tots els detalls que configuren cada un dels villancets de Gònima, i s’escateixen analogies i diferències amb les obres d’altres compositors i teòrics.

 

 

---