Teresa Amatller Cros

29/12/2023

Barcelona  1/3/1873  - Barcelona 26/3/1960

Teresa Amatller Cros, filla i hereva d’Antoni Amatller Costa, va continuar l’afecció del seu pare pel col·leccionisme i ho va fer també guiada per mossèn Josep Gudiol Cunill (1872-1931). Fou ell qui, l’any 1911, viatjà a París amb l’encàrrec d’assegurar-se els exemplars més destacats de la subhasta de la col·lecció de Joseph-Ange Durighello (1861-1924), fill de l’agent consular francès a Sidó que aplegà un notable conjunt de vidres i objectes arqueològics procedents de les excavacions en terres de Fenícia i Galilea. L’erudit vigatà tornà a Barcelona després d’haver aconseguit adjudicar-se 36 lots, que contenien un total de 41 objectes. En els anys subsegüents, la col·lecció s’anà enriquint, majoritàriament amb vidre modern —aleshores anomenat vidre d’aparador— mentre mossèn Gudiol en redactava el catàleg. Publicat l’any 1925, el repertori incloïa 390 peces, és a dir, un centenar més de les que havia aplegat el seu pare, incloent-hi un excepcional barrilet de vidre esmaltat català del segle xvi, incorporat a l’últim moment en un apèndix.

Però Teresa Amatller no limità les seves atencions com a col·leccionista al vidre antic, sinó que també se sentí atreta per la pintura medieval. Així, l’any 1914, aconsellada novament per mossèn Gudiol i en una operació coordinada amb Salvador Sanpere i Miquel (1840-1915), adquirí dues de les quatre taules que conformaven una predel·la de temàtica redemptorista de Bartolomé Bermejo (actiu entre 1468 i 1501). La il·lustre patrícia va enriquir la seva residència del passeig de Gràcia amb les que representen Crist obrint les portes del Paradís als patriarques de l’Antic Testament (IAAH-546, en dipòsit al Museu Nacional d’Art de Catalunya) i l’Ascensió de Crist acompanyat pels patriarques (IAAH-545, en dipòsit al Museu Nacional d’Art de Catalunya), mentre que les que escenifiquen la baixada de Crist als Llimbs i la seva resurrecció s’incorporaren al Museu d’Art i Arqueologia de Barcelona (posteriorment, Museu Nacional d’Art de Catalunya). Un altre rebut de quatre mil pessetes per un Calvari pintat sobre fusta, emès el 17 de febrer de 1917 per Antigüedades J. Dalmau a favor de la senyoreta Amatller podria correspondre a una taula amb la iconografia esmentada, identificada com a obra del Mestre d’Astorga (IAAH-527).

Després de la mort de mossèn Gudiol (1931), el seu nebot, Josep Gudiol i Ricart (1904-1985), fou qui va ocupar el lloc d’assessor artístic de la distingida dama. Sense que en tinguem constància documental, podria correspondre a aquest període de tres dècades, entre el 1930 i el 1960, la incorporació a la col·lecció Amatller de mitja dotzena de taules dels segles xiv, xv i xvi. Es tracta del cos principal d’un retaule dedicat a sant Nicolau, obra del Mestre de Sixena (IAAH-541); una Anunciació del valencià Pere Nicolau (IAAH-555); un compartiment de predel·la amb la figura de sant Miquel, obra de Bernat Martorell (IAAH-544); una segona Anunciació procedent del retaule de Cervera de la Cañada (Saragossa, Aragó), que havia estat atribuïda a l’hipotètic període aragonès de Jaume Huguet (IAAH-534); una delicada composició del Mestre de la Magdalena dedicada al sopar de Betània (IAAH-542), i una taula flamenca del 1514 amb una elaborada representació iconogràfica de la Doble Concepció (IAAH-533), integrada per les figures de santa Anna, la Verge i el nen Jesús en un doble tron, flanquejades per sant Joaquim i sant Josep i l’Esperit Sant per damunt de tot. Per acabar la relació de les obres adquirides per la filla del xocolater, podem esmentar un relleu de l’enterrament de Crist (IAAH-153), tallat en fusta, que formà part d’un retaule flamenc de cap al 1500, així com una vintena de vidres que no figuren en el catàleg del 1925 de mossèn Gudiol i que eleven el nombre d’exemplars d’aquesta tipologia fins als 410.

Al marge de la seva activitat com a col·leccionista, Teresa Amatller va fundar l’any 1942 l’Institut Amatller d’Art Hispànic (IAAH), amb seu a la seva casa de Barcelona, entitat inspirada i dirigida per Josep Gudiol i Ricart que es dedicà —i es dedica— a l’estudi de l’art d’aquesta procedència, alhora que formava una fototeca artística extraordinàriament rica i una excel·lent biblioteca d’art —obertes gratuïtament al públic— i, amb certa intensitat també, una notable activitat editorial centrada en l’art hispànic.

Traspassada Teresa Amatller (1960), el primer president del Patronat de la fundació que havia creat, Joan Prats i Tomàs, i la seva muller, Dolores Sedó Peris-Mencheta, van fer donació a l’IAAH de les 347 peces de vidre de la seva col·lecció, amb la qual cosa el repertori vitri de l’entitat superà els 750 ítems. Es tancaven així més de set dècades de dedicació recopilatòria d’obres d’art per guarnir un dels edificis de Barcelona que poden ostentar merescudament la consideració de casa museu.

Bibliografia

Alcolea Gil, Santiago. «La colección Prats-Sedó, en el Instituto Amatller». Diario de Barcelona [Barcelona] (7 desembre 1963).

Ànimes de vidre: Les col·leccions Amatller. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya, 2010.

Berenguer i Casal, Jacint. «Uns fets transcendentals en la vida de Teresa Amatller». A: Liber amicorum a Francesc Fontbona, historiador de l’art. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2019, p. 366-371.

Gudiol i Cunill, Josep. Catàlech dels vidres que integren la colecció Amatller. Barcelona, 1925.

Romaní, Daniel. «Cada casa, un personatge: “Casa Museu Amatller. Teresa Amatller (1873-1960). Una dona lliure i amb empenta”». Ara. [Barcelona] (5 juliol 2020).

Verres et bronzes antiques. Verrerie arabe. Ancienne Collection J.-A. Durighello appartenant à M. Henri Buisset, de Londres. París, 1911. [Obres exposades a l’Hôtel Drouot, de París, del 17 al 19 de maig de 1911]

Santiago Alcolea Blanch