Caterina Albert i Paradís [Víctor Català]

23/4/2025

l'Escala (Alt Empordà) 11/9/1869  - l'Escala (Alt Empordà) 27/1/1966

Caterina Albert i Paradís era filla d’uns importants propietaris rurals. Va rebre formació artística del pintor Félix Alarcón i inicià la seva trajectòria com a escriptora, de manera autodidàctica, partint del seu entorn rural, alineant-se amb el naturalisme del moment i, en certa manera, també amb el Modernisme. De la seva primera etapa són el poema El llibre nou i el monòleg La infanticida, dues obres que foren premiades en els Jocs Florals d’Olot del 1898. Aquesta darrera narració va provocar tal escàndol que l’escriptora va començar a emprar el pseudònim masculí Víctor Català. Entre les seves obres més rellevants destaquen Drames rurals (1902), que dona nom al gènere; Ombrívoles (1904), i la novel·la Solitud (1905).

La passió que experimentava Caterina Albert per Empúries és present en dos textos: al seu discurs d’entrada a la Reial Acadèmia de Bones Lletres, del 1923, i a Ressons d’Empori, del 1922 (aquest darrer escrit correspon a la part que va haver d’escurçar de l’esmentat discurs d’entrada). La seva entrada a l’acadèmia, en substitució de Frederic Rahola, va representar una fita rellevant, ja que va ser la primera dona que hi fou acceptada.

La seva passió pel passat remot d’Empúries és present a la seva vida des de la infantesa. Ella mateixa ho rememora en una pel·lícula en la qual explica que, quan era nena i li donaven uns cèntims pel seu aniversari o sant, en comptes de «comprar-se dolços o llepolies anava i es comprava qualsevol antigalla d’Empúries» (Bofarull, 1992, p. 509). La passió per Empúries va fer que el 1890 adquirís uns camps adjacents, per on s’expandia el jaciment, en els quals va dur a terme extraccions de tota mena de restes antigues. A més, va continuar comprant diversos objectes a «excavadors» ocasionals.

A Empúries, les excavacions arqueològiques s’iniciaren oficialment el 1908, però es permetia als propietaris de terrenys del voltant extraure objectes antics. El 1892, Caterina Albert ja exercia de representant a la zona de la Comissió Provincial de Monuments i mantenia informat de les troballes que es produïen el vicepresident de la comissió, que aleshores era Felip de Lloret. La correspondència que va mantenir l’escriptora amb l’historiador i arqueòleg mossèn Josep Gudiol i Cunill, director del Museu Episcopal de Vic, a finals de la dècada del 1910, ens permet conèixer detalls de la seva activitat d’identificació d’objectes en els seus terrenys i del seu interès per Empúries. Fruit d’aquesta amistat, Caterina Albert va regalar algunes de les seves troballes a mossèn Gudiol per incorporar-les al Museu Episcopal de Vic.

Des del 1893, l’escriptora també va mantenir correspondència amb Esteve Trayter, mestre avançat que s’interessava per les troballes d’Empúries. I va establir relació amb Emili Gandia, que fou qui va modernitzar l’arqueologia, aplicant-hi una estricta metodologia, davant del jaciment d’Empúries.

Tal com documenta Carme Oliveras i Llovera —a través del diari d’Emili Gandia—, Caterina Albert, sota la persuasió de la Generalitat de Catalunya, l’estiu de 1936, en ple context de revolució i amb el perill que representava per la desaparició d’aquest fons, va entregar de manera ordenada i sota la confecció d’un inventari la seva col·lecció a qui era el tècnic de les excavacions d’Empúries des del 1908, el mateix Emili Gandia, i al doctor i director del Museu d’Arqueologia de Catalunya i responsable de les excavacions Pere Bosch Gimpera. El primer destí de la col·lecció va ser el Museu d’Empúries, però quan la situació es va complicar amb l’entrada de militars al jaciment d’Empúries (gener del 1937), Gandia la va traslladar al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona, seguint les ordres de Ventura Gassol.

Una part de la col·lecció que va ser requisada a l’escriptora li fou retornada al seu domicili escalenc un cop acabada la guerra. El nou director de les excavacions d’Empúries després de la Guerra Civil, Martín Almagro, va mantenir unes relacions molt tenses amb l’escriptora i la va tractar de saquejadora en el seu estudi Las necrópolis de Ampurias (1953).

El 1965, l’estudiós Lluís Pericot i Joan Maluquer de Motes, conjuntament amb l’arqueòleg Miquel Oliva Prat, van convèncer l’escriptora de fer un inventari complet de la seva col·lecció; malauradament, però, tan sols se’n va publicar la part corresponent a la numismàtica, entre el 1966 i 1967, a la revista Pyrenae.

Des del 2017 i per voluntat dels seus descendents, que la van donar a l’Ajuntament de l’Escala, la col·lecció que estava en mans de Caterina Albert està dipositada entre l’Espai Víctor Català de l’Alfolí de la Sal i el Clos del Pastor de l’Escala, inaugurat el novembre del 2024. La part que no se li va retornar està repartida entre el Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona, la seu del mateix museu a Girona i el Museu d’Empúries.

Pel que fa a la part que es troba a l’Alfolí a l’Escala, el fons està format per 147 peces de ceràmica de diversa cronologia, entre les quals destaquen les d’època grega i romana. Hi trobem àmfores, figures, llànties i teules. Són molt rellevants: la copa de ceràmica àtica de figures negres tardanes (VC5281) del segle v aC, el vas (lècana) de ceràmica àtica de figures negres (VC5283) del segle vi aC procedent del taller del pintor anomenat «pintor del Polos» o el lècit de ceràmica àtica de figueres roges amb una sola nansa del segle v aC (VC5282; figura 1). En el mateix fons hi ha 22 vidres, entre els quals excel·leix un recipient que prové d’una tomba de les necròpolis romanes d’Empúries del segle i aC (VC5285). Hi ha 38 objectes de metall de l’època ibèrica i romana i set d’os i ivori. Però el conjunt que més ressalta és el de numismàtica, amb 1.034 monedes, on n’hi ha de grega, de púnica i d’ibèrica de diverses procedències —entre elles, Empúries, Arse (Sagunt) o bé Iltirta (Lleida)—, l’as d’Empúries del segle i aC (VC4995) o la dracma d’Empúries del segle iii aC (VC5116; figura 2). Finalment, hi ha quatre fragments de pintura, quatre objectes de pedra i dos de marbre.

D’altra banda, es conserva un àlbum amb fulls quadriculats (figura 3) en el qual l’escriptora va dibuixar 382 objectes procedents de les excavacions d’Empúries, acompanyats d’inscripcions. Són el reflex del seu interès pel llegat arqueològic d’Empúries i de l’envergadura de la seva col·lecció.

Al Museu d’Empúries es conserven molt poques obres procedents de l’antiga col·lecció de Caterina Albert. Hi ha, bàsicament, objectes que es van trobar a les necròpolis i que no tenen gaire valor arqueològic, com la tassa de ceràmica africana de cuina de l’època altimperial. Al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona hi ha una trentena d’obres de l’antiga col·lecció de l’escriptora, que són majorment petits fragments ceràmics grecs i romans amb una iconografia singular procedents d’Empúries. Destaquen un lècit àtic de figures negres i una llàntia de tradició feniciopúnica (4041; figura 4). La seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona és la que conserva el bloc més gran d’obres que havien format part del fons de Caterina Albert. En total conserva unes 381 peces de bronze de mida petita, entre les quals hi ha anses, hams, claus, agulles de cosir, braçalets, sivelles, fíbules, compassos, anells i algun penjoll (MAC GIR-015481 o MAC GIR-015480).

Com hem indicat, al Museu Episcopal de Vic hi ha tres objectes arqueològics regalats el 1919 per Caterina Albert a Josep Gudiol i Cunill. Es tracta d’un ungüentari preromà d’entre els segles vi-iii aC (MEV 6129), una gerra possiblement de l’etapa romana i un aixovar amb ungüentari i fèmur pertanyent a la necròpolis grega (MEV 6202; figura 5).

Per acabar, volem destacar el magnífic vidre que conservava Caterina Albert: una ampolla de cos cilíndric i curt amb uns gravats que representen els banys de Puteoli (Pozzuoli) de Nàpols (Itàlia), amb la inscripció «Neronis» (figura 6). Qui va veure aquest vidre extraordinari foren els arqueòlegs Josep Gudiol Ricart i Antonio García Bellido. El primer en va fer un dibuix publicat en el volum Els vidres catalans de l’obra Monumenta Cataloniae, que posteriorment van reproduir Martín Almagro i, més tard, García Bellido. Malauradament, aquest és l’únic testimoni que en tenim, perquè sembla que aquesta ampolleta va caure a terra quan van requisar la col·lecció a l’escriptora.

Com podem veure, doncs, la col·lecció de Caterina Albert forma part del periple històric del nostre petit país i de la passió pel patrimoni i de la recerca de les nostres arrels culturals.

Bibliografia

Anglada, Àngels. «Caterina Albert, arqueòloga». Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos [Figueres], núm. 29 (1966), p. 407-411.

Ayensa, Eusebi. «Caterina Albert i l’arqueologia. Noves dades per a la recerca». A: Caterina Albert, cent anys de la publicació de ‘Solitud’. Barcelona: Residència d’Investigadors CSIC: Generalitat de Catalunya, 2007, p. 47-59.

Bofarull, Benjamí. «Víctor Català i Empúries». A: Prat, Enric; Vila, Pep (ed.). Actes de les primeres jornades d’estudi sobre la vida i l’obra de Caterina Albert i Paradís «Víctor Català» (l’Escala, 9-11 abril 1992). L’Escala: Ajuntament de l’Escala; Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1992, p. 505-544.

Bofarull, Benjamí. «Empúries, de Caterina Albert a Víctor Català». A: DUGiMedia [en línia]. Girona: Universitat de Girona, 2023.

Casacuberta, Margarida. «El discurs d’ingrés a l’Acadèmia de les Bones Lletres de Víctor Català: Sensacions d’Empúries». A: DUGiMedia [en línia]. Girona: Universitat de Girona, 2023.

Casanovas, Àngels. «Caterina Albert i l’arqueologia emporitana». A: DUGiMedia [en línia]. Girona: Universitat de Girona, 2023.

Febrés, Xavier. «Lletres - Víctor Català contra el govern català». Revista de Girona [en línia], núm. 292 (2015), p. 41-43.

Gandia, Emili. Diaris d’Empúries per Emili Gandia: Campanyes dels anys 1908 i 1909. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de Diputació de Barcelona, 1980. [Introducció d’Eduard Ripoll i Perelló]

García Bellido, Antonio. «Láminas Ampurias 1903-1972». A: Hispania Graeca. Barcelona: Instituto Español de Estudios Mediterráneos, 1948.

García Bellido, Antonio. «El vaso puteolano de Ampurias». Archivo Español de Arqueología, vol. 27, núm. 89 i 90 (1954), p. 212-226.

Oliveras i Llovera, Carme. «La col·lecció emporitana de Caterina Albert i Paradís». Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos [Figueres], núm. 29 (1996), p. 415-429.

«Víctor Català, Empúries i el Mediterrani» (l’Escala, 6-7 octubre 2023). A: DUGiMedia [en línia]. Girona: Universitat de Girona, 2023. [Jornada organitzada per la Càtedra Víctor Català sobre el Modernisme]

Mariona Seguranyes Bolaños