Derelicte: DIANO MARINA (Imperia, Itàlia)
DIANO MARINA (Imperia, Itàlia) - - (-)
|
Bibliografia:
Sciallano, M.; Liou B.
|
Segells:
A(A( )) | Veure fitxa sencera |
APO(APO( )) | Veure fitxa sencera |
APO(APO( )) | Veure fitxa sencera |
APO(APO( )) | Veure fitxa sencera |
ASCL(ASCL( )) | Veure fitxa sencera |
ASCL(ASCL( )) | Veure fitxa sencera |
BAR(BAR( )) | Veure fitxa sencera |
RIM(RIM( )) | Veure fitxa sencera |
CPF(C( ) P( ) F( )) | Veure fitxa sencera |
EAB(EAB( )) | Veure fitxa sencera |
HILARI(HILARI) | Veure fitxa sencera |
LE(LE[...]) | Veure fitxa sencera |
PAT...(PAT[...]) | Veure fitxa sencera |
QV(Q( ) V( )) | Veure fitxa sencera |
EAB( )(EAB( )) | Veure fitxa sencera |
QV(Q( ) V( )) | Veure fitxa sencera |
RAGI & RACI & BAGI(RAGI( ) & RACI( ) & BAGI( )) | Veure fitxa sencera |
RAGI & RACI & BAGI(RAGI( ) & RACI( ) & BAGI( )) | Veure fitxa sencera |
ST & TS(S( ) T( ) & T( ) S( )) | Veure fitxa sencera |
TYR(TYR( )) | Veure fitxa sencera |
PTE(P( ) T( ) E( )) | Veure fitxa sencera |
Formes:
Veure fitxa sencera | |
DRESSEL 2-4 És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars |
Veure fitxa sencera | |
DRESSEL 2-4 És un envàs amb un cos cilíndric i dues nanses llargues bífides que connecten l’espatlla de l’àmfora amb el seu llarg coll (Miró, 1988). Tenen un petit llavi de secció circular, amb una àmplia variabilitat geogràfica i temporal. Es parla d’una evolució de les àmfores Dressel 2-4 tardanes amb un llavi gruixut i triangular en contextos del segle II i III dc (Járrega i Otiña, 2008). Es troben marcats ocasionalment sobretot en el seu pivot sòlid (Pascual, 1991). López Mullor i Martin (2008) intenten discriminar dins d’aquesta tipologia els subtipus (Dressel 2 i Dressel 3) si bé els criteris no acaben de ser del tot clars |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
|