Tal com explica el sociòleg Josep M. Masjuan en la introducció del llibre, el 2012 nous moviments socials prenen unes formes d’organització i acció més aviat noves a Catalunya: el moviment del 15-M i el moviment per la independència de Catalunya. «Els uns es mostren indignats per les conseqüències de la crisi econòmica que afecten molt negativament aquells que menys responsabilitat tenen en el seu desencadenament i procés posterior, i els altres es mostren indignats pel maltractament de Catalunya i els seus habitants per part de l’Estat espanyol.»
Continguts
.jpg) Societat catalana 2012 inclou quatre capítols dedicats als nous moviments socials sorgits en un context de crisi econòmica. Jordi Bonet, doctor en psicologia social, signa l’article «De la decepció a la indignació: una anàlisi contextual del moviment 15-M»; Ricard Vilaregut, doctor en ciències polítiques, és l’autor del capítol titulat «L’independentisme a Catalunya: nou cicle, noves oportunitats»; el sociòleg Josep Espluga presenta el treball «Riscos ambientals i moviments socials a Catalunya», i Andreu Peix, enginyer agrícola i sociòleg tracta «Els moviments socials al camp: la Unió de Pagesos».
Per a contextualitzar aquesta situació, hi ha un capítol dedicat al canvi de cicle electoral —«2010-2011: crisi econòmica, rebuig a una manera de governar i canvi de cicle electoral», de Jordi Sauret, doctor en sociologia—; n’hi ha un altre sobre les particularitats de l’Estat del benestar a Catalunya —«L’Estat del benestar avui: Catalunya i Espanya», a càrrec de Mònica Clua-Losada, professora de ciències polítiques—, i un de tercer que fa una anàlisi de les retallades a la sanitat —«Les retallades a la sanitat, la salut i la política», d’Andreu Segura, doctor en medicina.
Finalment, hi ha tres capítols centrats en problemàtiques educatives. En el primer —«La bretxa è Mobile. La fractura digital generacional a Catalunya»—, diferents autors tracten les noves formes de desigualtat que pot generar l’ús de les noves tecnologies; en el segon es tracten les «Diferències entre universitaris i universitàries pel que fa a l’elecció de l’àrea d’estudis, respecte a les normes socials i al progrés acadèmic, i és signat per Josep M. Masjuan—, i, en el darrer capítol —titulat «Crisi, joves i formació»—, el sociòleg Martí López i l’analista estadístic Jordi Potrony analitzen les conseqüències de la crisi econòmica en la destrucció d’ocupació i com afecten la joventut.
L’objectiu de Societat catalana és posar en relleu, de manera periòdica i des d’una visió científica, la situació social del país, els principals elements de canvi que l’afecten en cada etapa i l’evolució de la vida col·lectiva, per contribuir a millorar l’entesa dels fenòmens comuns i assolir una solidesa més gran de la cohesió de la societat. Societat catalana 2012 és la sisè volum publicat d’aquests anuaris.
 Recull de premsa
L'acte es pot veure a la videoteca de l'IEC |
«L’any 2012 serà conegut com l’any de la indignació. De la perplexitat hom va passar a viure sota pressió, per acabar amb la ciutadania indignada per les injustícies d’una crisi que havien provocat la cobdícia desbocada d’alguns i la inèpcia de la gestió dels afers públics d’una classe dirigent que no va estar a l’altura de les circumstàncies.» Amb aquestes paraules presenta Josep M. Rotger, president de l’Associació Catalana de Sociologia, filial de l’IEC, l’anuari 
