Amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la mort del poeta, periodista, assagista i membre de la Secció Filològica, l’IEC i la Institució de les Lletres Catalanes li van retre homenatge el 29 de gener. L’acte va incloure el concert de Mariona Sagarra i Marina Albero, que van interpretar una desena de poemes musicats de l’autor de Sarrià.
 |
 |
 |
| Foix amb 15 anys i manuscrit del poeta - Fundació J. V. Foix |
M. Sagarra durant l'actuació - IEC |
«És quan dormo que hi veig clar». Aquest deu ser, segurament, el vers més conegut de J. V. Foix, el poeta de Sarrià, periodista, poeta, assagista i membre de la Secció Filològica de l’IEC. Més enllà d’aquest poema, molt conegut després que Joan Manuel Serrat el musiqués, i malgrat «les dificultats aparents de la seva poesia», J. V. Foix va aconseguir «una popularitat extraordinària». Així ho va afirmar Salvador Giner, president de l’IEC, davant d’una Sala Prat de la Riba plena de gom a gom el 29 de gener, durant l’acte d’homenatge a J. V. Foix amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la seva mort.
L’acte va consistir en els parlaments de Giner i de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, i en un concert de Mariona Sagarra i Marina Albero, que van interpretar una desena de poemes musicats de l’autor de Sarrià. Pere Gimferrer, poeta i crític literari, havia d’oferir la conferència «Una mirada personal sobre l’obra de Foix», però, a causa d’una indisposició d’última hora, no va poder participar en l’acte.
 Foix va ser un dels fundadors més actius d’Acció Catalana, el 1922. A més de ser «un autor complex i ric», tal com el va definir Laura Borràs durant l’acte, «estava compromès amb el seu entorn sociopolític». Quant a la visió de l’autor sobre Catalunya, Borràs va llegir una cita d’un dels seus articles: «amb mots clars: la independència espiritual en l’ordre de l’esperit, i la independència nacional en l’ordre polític. El problema és ben simple».
Un escriptor precoç
J. V. Foix va ingressar a l’Institut l’any 1961, apadrinat per l’escriptor i també membre de la Secció Filològica Josep M. de Sagarra. Havia nascut a Sarrià i, tot i que havia iniciat els estudis de dret, els va abandonar al segon curs per la seva afició a la lectura dels clàssics i per una crisi espiritual i d’orientació. L’afició per l’escriptura la tenia des de ben petit: el 1901, amb només vuit anys, va confeccionar el diari Lo Català, juntament amb Josep Obiols ―que en va elaborar les il·lustracions― i en va fer una tirada de cinc exemplars i dos números. L’any 1917, Joaquim Folguera el va incorporar a La Revista, i l’any següent va esdevenir director de la revista d’avantguarda Trossos.
 |
|
Reunió dels membres de l'IEC. 1968-
Fundació J.V. Foix
|
En un període de temps indeterminat, que es podria situar grosso modo entre el 1909 i el 1925, va iniciar la seva obra en forma de diari. Escrivia «en unes llibretetes apaïsades de paper quadriculat amb cobertes d’hule negre i tinta violàcia, on deixava escrites, sembla que de manera espontània i germinal, notes de diversa índole en forma de pensaments, reflexions, imatges» que, més endavant, «li van proporcionar materials diversos per a la realització de la seva obra de creació», tal com relata Joan Veny i Mesquida en l’estudi i l’edició de Diari 1918, de Foix.
L’any 1927 va publicar Gertrudis i el 1932 KRTU, dos llibres de prosa poemàtica que són part integrant del citat diari. El 1922, moment en què La Publicitat va esdevenir catalanista, fins a l’esclat de la Guerra, el 1936, J. V. Foix va dirigir-ne la secció literària i hi va col·laborar diàriament sota pseudònim. Els diversos pseudònims que va emprar al llarg de tots aquests anys i, en molts casos, la voluntat d’anonimat per part de l’escriptor fan que l’activitat periodística de Foix no fos prou coneguda. A més, tal com conclou Quinze anys de periodisme: les col·laboracions de J. V. Foix a La Publicitat (1922-1936), de Pere Gómez i publicat per l’IEC, l’esclat de la Guerra i la impossibilitat de mantenir l’activitat periodística, des de la llibertat i en la seva llengua, van fer que l’escriptor centrés la seva creació literària en altres àmbits.
Després d’un llarg període de silenci, el 1947 va aparèixer la seva primera obra poètica, Sol, i de dol, que havia estat impresa el 1936 i que Pere Gimferrer considera «un dels grans llibres de la poesia catalana moderna». L’obra, en la qual combinava la tradició humanística catalana amb els corrents literaris més nous, el va consagrar com un clàssic modern, i aquesta actitud la resumeix ell mateix amb el conegut vers «M’exalta el nou i m’enamora el vell».
El 1956, J. V. Foix va publicar Del diari 1918, una evolució pel que fa a la concepció filosòfica del món o a les idees del poeta. És a partir de la publicació d’aquesta obra que va començar a publicar regularment poemes i proses poètiques. El seu últim llibre poètic és Cròniques d’ultrason, en prosa, publicat el 1985.
 Recull de premsa
L'acte es pot veure a la videoteca de l'IEC |
