Manuel Jorba analitza com es va rebre el poema «La pàtria» d’Aribau en el seu discurs de recepció com a membre de l’IEC
 Manuel Jorba, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, va pronunciar el discurs de recepció de l’IEC el 24 de gener. El discurs, titulat «A propòsit de la primeríssima recepció de “La pàtria” d’Aribau (1833-1859)», es va centrar en el poema «La pàtria. Trobes», de Bonaventura Carles Aribau. L’atenció sobre el poema va començar el 24 d’agost de 1833, amb la primera publicació conservada de l’obra. Segons Jorba, «el poema seria, des que hom començà a reflexionar sobre els canvis que es produïen en aspectes importants de la vida cultural catalana i de l’ús culte de la llengua català, una referència mítica o simbòlica tant dels orígens com de l’evolució del que s’anomena Renaixença».
|
Tot i que no va ser mai un manifest i que Aribau mai no va pretendre que fos així, «La pàtria» va ser llegit com si ho fos, i «d’ací la repercussió que va tenir, molt abans que no fos analitzat i valorat com a obra literària». De fet, va dur els usuaris del poema a donar-li un títol adequat al sentit que creien que tenia el poema: els més freqüents van ser «Oda a la pàtria», «A la pàtria» i «A ma pàtria», «perquè subratllaven la interpretació patriòtica i encomiàstica que es volia per al poema», va assenyalar Jorba.
El membre de la Secció Històrico-Arqueològica va concloure el discurs afirmant que «el poema d’Aribau va contribuir al reconeixement i a la visualització de les possibilitats de futur tímidament poètiques o més ambiciosament literàries i culturals de la llengua catalana» i, això, «en connivència amb la creació d’un nou país compromès amb l’engrandiment, la modernització, la monumentalització i la recuperació del prestigi cultural de la seva capital».
Manuel Jorba (Sant Esteve Sesrovires, 1942) és doctor en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de la qual va ser professor i catedràtic. Membre fundador de la Societat Verdaguer, s’ha especialitzat en la literatura catalana del segle XIX i ha estudiat el procés d’introducció i evolució del romanticisme literari a Catalunya, el procés de formació del moviment de la Renaixença i les personalitats que hi van participar. És membre de l’IEC des del 2003.
L'acte es pot veure a la videoteca de l'IEC
|
 
|
|
Homenatge a Joan Veny amb motiu del seu vuitantè aniversari
 |
| Joan Veny, durant l'acte. Foto: UB |
Joan Veny, membre de la Secció Filològica de l’IEC i catedràtic emèrit de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona (UB), va ser homenatjat a l’Edifici Històric d’aquesta Universitat el 20 de desembre de 2012 amb motiu del seu vuitantè aniversari. En l’acte, hi van intervenir Dídac Ramírez, rector de la UB; Salvador Giner, president de l’IEC; Adolfo Sotelo, degà de la Facultat de Filologia de la UB, i Yvonne Griley, aleshores directora general de Política Lingüística. Durant l’homenatge, Michel Contini, professor de la Universitat de Grenoble, va presentar el darrer llibre de Veny, titulat De geolingüística i etimologia romàniques. |
Joan Veny (Campos, Mallorca, 1932) és doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i és membre de la Secció Filològica de l’IEC des del 1978. Ha fet recerca en el camp de la dialectologia, l’edició de textos i la història de la llengua, i ha dedicat una atenció especial a l’etimologia. Ha publicat nombrosos articles sobre lingüística catalana, especialment sobre dialectologia, geolingüística i etimologia, i ha participat en nombrosos congressos. És autor de llibres com Estudis de geolingüística catalana, Els parlars catalans, Introducció a la dialectologia catalana, Dialectologia filològica, Llengua i entorn natural i Petit atles lingüístic del domini català.
Director, amb Lídia Pons, de l’Atles lingüístic del domini català, és responsable de la part catalana de diversos programes internacionals de recerca en l’àmbit de la geolingüística. És president del Consell Supervisor del Termcat, de l’Atles linguistique roman (Grenoble) i de la Comissió de l’Estàndard Oral Lèxic, i codirector de la revista Estudis Romànics. Ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997) i el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (2004).
 Recull de premsa
|
|
|
Mor Josep Miquel Vidal, coordinador científic de l’Institut Menorquí d’Estudis
 |
| Foto: Enciclopèdia de Menorca |
El físic i investigador menorquí Josep Miquel Vidal Hernández va morir el passat 9 de gener als setanta-tres anys. Va fundar i dirigir l’Enciclopèdia de Menorca i era coordinador científic de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) des del 1986, entitat adherida a l’IEC. Vidal era, a més, soci de la Societat Catalana de Física i de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, totes dues filials de l’IEC, i durant molts anys va ser l’animador a Menorca de la Universitat Catalana d’Estiu, de la qual va ser professor diverses vegades en les seves especialitats ―física i astronomia. |
Joandomènec Ros, vicepresident de l’IEC, en destaca «la feina ingent al capdavant de l’IME i de les seves publicacions i activitats», així com la tasca en l’Enciclopèdia de Menorca i «el seu mecenatge en pro de la cultura, especialment de la cultura científica, de Menorca i de les illes Balears en general».
Recull de premsa |
|
|
El DIEC2 es va consultar una mitjana de 85.527 vegades al dia l’any 2012
|
|
|
.jpg)
