4/12/2024
Barcelona 13/1/1913
- Barcelona 25/3/1985
|
Antoni de Moragas |
|
Figura 1. L’arquitecte Antoni Gallissà i Soqué (1861-1903). |
|
Figura 2. Rajola gòtica amb la divisa «aten». Font: Cirici, 1977, p. 99. (Col·lecció Moragas.) |
|
Figura 3. Rajola gòtica amb estreps. Font: Cirici, 1977, p. 99. (Col·lecció Moragas.) |
|
Figura 4. Rajoles gòtiques amb raïm. Font: Cirici, 1977, p. 99. (Col·lecció Moragas.) |
|
Figura 5. Rajola gòtica amb fulles i gossos. Font: Cirici, 1977, p. 99. (Col·lecció Moragas.) |
|
Figura 6. Rajoles gòtiques de l’abat Ferrer. Font: Cirici, 1977, p. 188. (Col·lecció Moragas.) |
|
Figura 7. Rajola policroma amb Leda i el cigne (segle XVI). Font: Cirici, 1977, p. 224. (Col·lecció Moragas.) |
|
Figura 8. Fragment de plafó amb sant Miquel (segle XVII). Font: Cirici, 1977, p. 247. (Col·lecció Moragas.) |
|
Figura 9. Rajoles jaspiades (segle XIX). Font: Cirici, 1977, p. 384. (Col·lecció Moragas.) |
|
Figura 10. Rajola neoclàssica (segle xix). Font: Cirici, 1977, p. 385. (Col·lecció Moragas.) |
L’arquitecte Antoni de Moragas i Gallissà és ben conegut per haver estat un dels primers representants de la nova arquitectura i del disseny català dels anys cinquanta i seixanta del segle xx. El 1951, va ser un dels creadors del Grup R, format per Josep Antoni Coderch, Josep Pratmarsó, Josep Maria Sostres, Josep Martorell, Manuel Ribas Piera i Oriol Bohigas, entre d’altres. Va ser degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya del 1964 al 1966 i del 1972 al 1974. A més, va presidir el Foment de les Arts Decoratives (FAD) del 1969 al 1985.
Per contra, ha estat molt poc explicada la seva faceta de col·leccionista de ceràmica i, en concret, de rajoles vidriades. Aquesta especialitat va ser força habitual entre els arquitectes del Modernisme, que empraren sovint la ceràmica vidriada en les seves obres, tal com van fer Lluís Domènech i Montaner i el mateix Antoni Gaudí. Per això, es desvetllà l’interès per l’aplec i l’estudi de les peces antigues. Cal destacar Josep Font i Gumà (1859-1922) i Antoni Gallissà i Soqué (1861-1903), que foren dos dels primers col·leccionistes d’aquestes peces. Aquests dos joves arquitectes van organitzar nombroses excursions arqueològiques per recuperar rajoles en edificis enrunats, l’estudi de les quals va donar com a resultat la publicació d’un llibre, que ben entrat el segle xxi encara és de referència (J. Font i Gumà, Rajolas valencianas y catalanas, Vilanova i la Geltrú, Oliva, 1905). Des del 2014, la col·lecció de Font forma part del Museu del Disseny (anteriorment, havia estat exposada al Museu de Ceràmica de Barcelona).
Moragas va heretar, a través de la seva mare, la col·lecció de rajoles del seu oncle, l’arquitecte Antoni Gallissà, i també el seu estudi professional i habitatge al número 19 del carrer d’en Gignàs (posteriorment, anomenat carrer d’Àngel J. Baixeres). La col·lecció de Gallissà, com la de Font i Gumà, se centrava en les rajoles gòtiques catalanes i valencianes dels segles xv i xvi. Va ser continuada pel seu nebot i notablement ampliada amb peces de corda seca i d’aresta del segle xvi, amb peces policromes dels segles xvi al xix i amb la sèrie popular d’arts o oficis. No es coneix cap catàleg de la col·lecció, però es calcula que podria abastar uns set-cents quadres de rajoles de mostra, formats per quatre unitats cadascun. Poc després de la mort de Moragas, aquest conjunt es va desfer i va tornar al mercat. Més de dues-centes rajoles gòtiques van passar aleshores a mans del col·leccionista Jordi Llorens.
Tal com ha explicat Llorens a les seves memòries, ja des dels anys cinquanta i fins al 1978, els dissabtes a la tarda es feia una tertúlia al taller del restaurador i daurador Rafael Forcada, als baixos de la casa del marquès de Caldes, a tocar de l’avinguda del Portal de l’Àngel. Eren assidus a les trobades: Ramona Gaudó, esposa de Forcada i experta en joies antigues; el fuster i antiquari Francesc Llorens i Riu (1908-1977); Frederic Marès (1893-1991); Mario Guerín Ventura (1894-1968); els industrials Antoni Argullol i Ferran (c. 1910-1998) i Martí Rosell i Ballester; Jaume Clavell i Noguera (1914-1997); el periodista radiofònic Ramón Amposta i la seva esposa; Xavier Tagle; els arquitectes Antoni de Moragas i Josep Pratmarsó i Parera (1913-1985), i els joiers Josep Monés i Roberdeau (1918-1994) i el seu germà Lluís, el primer dels quals fou un destacat bibliòfil. Els assistents més joves eren Jordi Llorens Solanilla (1935- ) i Albert Telese (1938- ), ambdós reconeguts estudiosos de la ceràmica. En aquestes reunions es compartien informacions i, sobretot, es mostraven i comentaven les noves adquisicions dels col·leccionistes membres del grup.
Antoni de Moragas i Gallissà va compartir l’interès per l’art del passat amb la modernitat. Tenia sempre dues mirades. Les rajoles també tenien «un abans i un ara», que lligava passat i present, i, per això, sovint les incorporava a les seves modernes edificacions.
Bibliografia
Antoni de Moragas Gallissà. Homenatge. Barcelona: Gustavo Gili i FAD, 1989, p. 99.
Cirici, Alexandre. Ceràmica catalana. Barcelona: Destino, 1977, p. 99, 188, 224, 247, 384, i 385.
Llorens i Solanilla, Jordi. Records i vivències d’un col·leccionista de ceràmica. Barcelona: Jordi Llorens i Solanilla, [2022], p. 54-55.
Llorens i Solanilla, Jordi. «Presentació». A: Cerdà i Mellado, Josep A. [et al.]. Rajoles de l’època del gòtic (segles xiv-xvii). La col·lecció de Jordi Llorens i Solanilla. Barcelona, 2024, p. 7.
|
